Revolving el 2026: com saber si la seva targeta és usurària

Les targetes revolving continuen sent una de les reclamacions bancàries més freqüents als jutjats. Són targetes de crèdit en què el deute no es paga a final de mes, sinó en quotes petites que es renoven una vegada i una altra. El problema és conegut: amb interessos molt alts i quotes reduïdes, bona part del que es paga cada mes va a interessos i el capital gairebé no baixa. Moltes persones fa anys que paguen i deuen gairebé el mateix que al començament.

Si té o ha tingut una targeta d'aquest tipus, la pregunta clau és si l'interès que li van aplicar es pot considerar usurari. La resposta depèn d'una comparació concreta que els tribunals han anat perfilant amb els anys.

El criteri del Tribunal Suprem

La Llei de repressió de la usura, de 1908, declara nul el préstec que estipula un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas. Per a les targetes revolving, el Tribunal Suprem ha establert que el terme de comparació no és l'interès mitjà de qualsevol préstec al consum, sinó el tipus mitjà de les targetes de crèdit i revolving que publica el Banc d'Espanya, referit a la data en què es va signar el contracte.

És a dir, no es mira l'interès actual ni el d'altres productes, sinó el que cobraven de mitjana les entitats per aquest mateix tipus de targeta en el moment de la contractació.

La pauta dels 6 punts

Durant anys hi va haver dubtes sobre quanta diferència calia per parlar d'usura. En una sentència de febrer de 2023, el Tribunal Suprem va fixar una pauta pràctica: quan la TAE de la targeta supera en 6 punts percentuals o més el tipus mitjà de referència, l'interès s'ha de considerar notablement superior al normal dels diners.

Així, si l'any del seu contracte el tipus mitjà d'aquestes targetes rondava el 20 %, una TAE del 26 % o superior entraria en aquesta zona. Cada cas exigeix comprovar la data exacta i la dada oficial que hi correspon.

La conseqüència de la usura és seriosa per a l'entitat: el contracte és nul i la persona només ha de retornar el capital de què realment va disposar. El que s'ha pagat per sobre d'aquest capital, ja siguin interessos, comissions o assegurances associades, s'ha de reintegrar.

Si no hi ha usura: la manca de transparència

Que la diferència no arribi als 6 punts no vol dir que no es pugui fer res. Hi ha una via alternativa: el control de transparència. Moltes targetes es van contractar per telèfon, en un centre comercial o amb lletra petita, sense explicar com funcionava el sistema revolving, quant costava de debò ni quant de temps es trigaria a amortitzar el deute pagant la quota mínima.

Si la clàusula d'interessos o el mateix mecanisme de pagament no es van explicar de manera comprensible, es poden declarar abusius i deixar d'aplicar-se. Aquesta via exigeix analitzar amb detall el contracte i la manera com es va comercialitzar la targeta.

Què pot fer vostè

• Demani el contracte i els extractes. L'entitat li ha de facilitar una còpia del contracte i l'historial de moviments. Si no els té, l'ajudem a sol·licitar-los.
• Localitzi la data de contractació. És la dada que determina amb quin tipus mitjà es compara la seva targeta.
• No deixi de pagar pel seu compte. Mentre no hi hagi una solució, convé no prendre decisions que puguin generar interessos de demora o una inclusió en fitxers de morosos.
• Sol·liciti un estudi. Revisem el seu cas de manera gratuïta i li diem amb claredat si veiem base per reclamar i per quina via.

També es poden revisar targetes ja cancel·lades o que s'han anat renovant o canviant de nom amb el temps. Cada cas és diferent i convé estudiar-lo amb la documentació al davant, sense presses però sense deixar-ho per a més endavant.