Microcrèdits i préstecs ràpids: per què molts es poden anul·lar

Els microcrèdits i préstecs ràpids es presenten com una solució senzilla: uns quants clics, diners al compte en minuts i sense paperassa. El que no sempre s'explica amb la mateixa claredat és el seu cost. Darrere de molts d'aquests préstecs hi ha interessos tan elevats que, un cop analitzats, poden portar a la nul·litat del contracte.

TAE que multipliquen el deute

En els préstecs ràpids és habitual que el cost s'expressi com una quantitat fixa per cada import prestat i per un termini curt, per exemple uns quants dies o setmanes. Vist així sembla poca cosa, però quan aquest cost es tradueix a TAE, que és la manera de comparar préstecs de forma homogènia, el resultat pot arribar a percentatges de tres o fins i tot quatre xifres.

Aquesta dada és important, perquè els tribunals comparen l'interès del préstec amb el tipus mitjà dels crèdits al consum que publica el Banc d'Espanya. Quan la diferència és tan gran, és difícil justificar-la.

La Llei de la usura continua vigent

La Llei de repressió de la usura és de 1908, però avui s'aplica plenament. Considera nul el préstec amb un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas. Si el microcrèdit és usurari, la conseqüència és clara: la persona només ha de retornar el capital rebut, i tot el que s'ha pagat per sobre d'aquesta quantitat s'ha de reintegrar.

A més, l'acció per demanar la nul·litat per usura no caduca: es pot plantejar encara que el préstec ja estigui pagat, sempre amb l'anàlisi prèvia de cada cas.

Penalitzacions i comissions per demora

Un altre problema freqüent són les quantitats que es carreguen quan hi ha un retard: comissions per impagament, despeses de gestió de recobrament, penalitzacions per cada dia de demora o càrrecs per ampliar el termini. Moltes d'aquestes clàusules poden ser abusives si no responen a un servei real o si el seu import és desproporcionat. En aquest cas, es tenen per no posades.

Refinançaments encadenats

És molt comú que una persona demani un préstec per pagar-ne un altre, o que la mateixa empresa ofereixi ampliar el préstec o refinançar-lo quan s'acosta el venciment. Així es forma una cadena en què cada nova operació arrossega els costos de l'anterior. En revisar el conjunt, sovint es veu que s'ha pagat molt més del que es va rebre, i cada contracte es pot analitzar per separat.

Inclusió indeguda a l'ASNEF o altres fitxers

Algunes empreses comuniquen el deute a fitxers de morosos com l'ASNEF sense complir els requisits legals: per exemple, sense requeriment previ de pagament o quan el deute és dubtós o està discutit. Una inclusió indeguda pot permetre demanar la cancel·lació de les dades i, segons les circumstàncies, reclamar una indemnització per la vulneració del dret a l'honor.

Què pot fer vostè

• Reuneixi el que tingui: contractes, correus de confirmació, captures de l'aplicació i moviments bancaris on apareguin els càrrecs.
• Faci una llista de préstecs i empreses. Si n'ha encadenat diversos, és útil saber quins van ser i en quines dates.
• Comprovi si figura en fitxers de morosos. Ho pot sol·licitar directament a l'entitat que gestiona el fitxer.
• No signi noves ampliacions sense entendre abans què està pagant.
• Demani un estudi gratuït. Revisem la documentació i li diem amb claredat quins contractes tenen base per reclamar.

Cada préstec és diferent i no tots són anul·lables, però molts ho són. L'important és conèixer el cost real del que es va signar i actuar amb la informació completa.